A glops

Un glop rere un altre fins que l’embriaguesa no ens deixi veure la cruesa dels nostres actes. Fins que ser salvatges esdevingui natural. O fins que ho creiem. No es pot ser tant desgraciat i sortir-ne indemne. I nosaltres ho mirem tot des de les nostres butaques còmodes, a través de pantalles lluminoses, i callem. Perquè deixar anar un ai, un lament, o un m’indigna no ens fa menys partícips ni més solidaris. M’entristeix profundament palpar la dissort dels altres i em detesto per haver-me’n oblidat en creuar la segona cantonada

Súplica

Súplica que se desvanece en (el) sueño
para despertar secando lágrimas
que no han aflorado.

Les lleis de la natura

Faré veure que no veig a l'horitzó els meus límits i em posaré a jugar amb els animals de la selva de la meva ànima. I em convertiré jo mateixa en animal salvatge. I em menjaré els animals més dèbils per sobreviure. O potser no, potser canviaré les lleis de la natura i voldré que tu, jo i tots els altres siguem lliures.

Incomoditat

La incomoditat que em genera estar dins el meu jo m'anestesia

El pinyol d'oliva

Els peus en ciment i la ment dispersa. El cos nuu, fràgil, tan bonic! El crit esgotat, afònic. Encara no saps qui ets? El "pots aguantar" exhaurint crèdits. Dolor. No et queden bonus extra. I tal vegada la insistència remet. El panteix continua i el cor batega a cent. Però el cos segueix immòvil. Tens por potser? Què esperaves? Que la porta seria oberta de bat a bat per a tu i que l'ocell agafaria el vol encara que l'hi haguéssis tallat les ales amb el cutter? Desperta d'una puta vegada d'aquest malson diürn que el teu insomni no deixa dormir els veïns i el teu deliri no és més que un pinyol d'oliva empassat amb saliva.