28 de febr. 2014

No ens ratllis!

Cinquanta-nou dies sense dir ni piu. Un silenci gran, enorme. Un silenci d'elefant. Unes lletres mandroses que jeuen al sofà de casa i em miren provocadores:
- Què vols ara? Que ens aixequem i comencem a escriure per a tu? Avui no, que estem cansades. És divendres.
- Però si fa dos mesos que no feu res!
- L'activitat intel·lectual esgota! Deixa'ns respirar
- No m'ho puc creure. Em deixeu abandonada ara que m'he quedat a casa per vosaltres?
- No ens ratllis!


4 comentaris:

  1. Es fen pregar, però mica en mica les posaràs a treballar. Al final sempre penquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si, en els fons els hi encanta fer-ho. Però la que deixen l'entrenament... els hi costa tornar a engegar ;-)

      Elimina
  2. Respostes
    1. a la primavera tenen ganes boges de sortir a esbargir la boira!

      Elimina